L’altre dia vaig fer l’estrena “oficial” a bordo del Català… perdó, del Samaruch (ja m’estava venint al cap la cançoneta de la nostra havanera “El meu avi”…). Per posar-vos en situació, el Samaruch és el veler que, des de fa unes setmanes, comparteix en Rafilla amb un col·lega. Sí sí, en Rafilla se’ns ha fet patró de vaixell!! Jaj ja ja jaj El tipo, durant el 2007, s’ha tret el titulillo per poder navegar (s’entén que legalment, perquè poder navegar ho pot fer tothom qui ho vulgui amb el benentès que és un requisit indispensable tenir una embarcació per fer-ho!!). Prou!
Fins el dissabte passat no hi havia hagut l’oportunitat de sortir a navegar en condicions. Un parell de setmanes abans hi va haver un primer intent però bufava molt de vent i creguérem millor no aventurar-nos, a més a més que la direcció del vent dificultava la sortida del port.
L’espera valgué la pena. L’eixida va estar d’allò més entretinguda. Vàrem sortir a donar un voltiu per la Badia de Palma, amb la calma. Jo vaig fer de marineret! I, en algun que altre moment vaig haver d’agafar el timó. Em faltava la gorra i, com no, el polo. Ehem… millor sense polo, oi? Ja jaja
Què us haig de dir, em va agradar. Ara que, és cansat. No tota l’estona estàs assegut i gaudint del paisatge. Sinó que ara passa aquí, ara passa allà, ara vés a desplegar la vela que s’ha enganxat amb una corda, ara arreplega les bombolles de protecció, ara vés al lloro amb la botavara que es mooooouuuu, ajupa’t!!, etc. És mogudet, no t’avorreixes pas. L’estrena emperò em va satisfer d’allò més!! M’han agafat ganes de treure’m el titolet… fixa’t tu! El cuquet hi és si més no. Però no és una cosa que em corri pressa, tot s’ha de dir.
A mitja “travessia” es va afegir en Bernat (qui ja ha tornat del seu viatge per l’Índia-Nepal) amb en Benito, el fidel acompanyant. Ambdós els “pescàrem” al Port de Cala Nova, i ja érem quatre dins el Samaruch! Pobre Benito. Li va costar una micona adaptar-se però al final es va portar com un campió!
La diada va transcórrer tranquil·la. Unes birres, uns cacauets, coca de trempó (feta par moi), sobrassada de matances,… total, que un banquetarro a “alta mar”. Ja ja jaj a I després, per arrodonir la jornada, unes herbes per la llonja i soparillo i concertillo d’en Jordi a Sa Ximbomba! Un dia… complet. A veure quan ho repetim!!
Fins una altra!
Abril 18, 2008 a les 9:53 pm
Hola Arnau:
Et deixo aquest missatge per fer-te saber que he incorporat un enllaç al teu bloc al nostre, Olleta de Verdures. Resulta que tenim un apartat amb vocació de recollir tots els blocs de cuina fets en català, i és aquí on t’hem inclòs. Per posar-lo ens agradaria tenir el teu vistiplau. Per favor, si tens qualsevol problema fes-nos-ho saber i el treurem de seguida.
Moltes gràcies!